Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un Estat del nord d'Àfrica. Limita amb l'oceà Atlàntic a l'oest, amb l'Estret de Gibraltar i les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla al nord, amb Algèria a l'est i amb el Sàhara Occidental i Mauritània al sud. El Marroc és l'únic país africà que no pertany a la Unió Africana. Tanmateix, és membre de la Lliga Àrab, de la Unió del Magrib Àrab, de la Francofonia, de l'Organització de la Conferència Islàmica, del Diàleg Mediterrani, i del Grup dels 77.
ToponímiaEl nom complet àrab del Marroc és Al-Mamlaka al-Maghribiya que es tradueix com "el Regne Occidental". Al-Maghrib significa "l'Oest". Els historiadors medievals àrabs i els geògrafs històrics feien ús del terme Al-Maghrib al Aqşá, "l'Oest Llunyà" per diferenciar-lo de les regions històriques veïnes d'al-Maghrib al Awsat, "l'Oest Mitjà" (Algèria) i al-Maghrib al Adna, "l'Oest Proper" (Tunísia).El nom català del Marroc, que prové de la forma llatina Morroch, feia referència al nom de l'antiga capital almoràvit i almohade de Marràqueix. Geografia físicaEl Marroc és un país del nord-oest de l'Àfrica. La seva llarga costa que dóna a l'oceà Atlàntic es perllonga més enllà de l'estret de Gibraltar sobre el Mediterrani.Al sud del Marroc es troba el territori discutit el Sàhara Occidental, reivindicat i sota control en gran part pel Marroc, malgrat el no-reconeixement d'aquesta sobirania per la comunitat internacional. A l'est i al sud-est, el Marroc és limítrof d'Algèria. A certa distància de la costa Atlàntica es troben les Illes Canàries i Madeira. Al nord de l'estret de Gibraltar es troba Espanya. Aproximadament una tercera part del territori marroquí és recobert de muntanyes que atenyen alçades prou importants. El Marroc compta amb quatre serralades i és l'únic país del Magrib que disposar d'una immensa serralada com l'Atles. Al nord del país, les muntanyes del Rif voregen el Mediterrani. El cim més alt del Rif ateny 2.456 m i té per a nom djebel Tidighine. El Rif proposa superfícies variades segons les altituds de les seves regions. De fet, a l'oest, s'hi troba sobretot una vegetació espinosa (avets, pins, cedres, etc.). Més lluny de les ribes mediterrànies i més endins del país, sobresurten les tres altres immenses cadenes: l'Atles Mitjà, l'Alt Atles i l'Antiatles, on trobem també una diversitat de paisatges. PolíticaConfiguració constitucionalSegons la constitució del Marroc, l'Estat està organitzat com a monarquia constitucional parlamentària, en què el rei del Marroc, actualment, Mohammed VI, és el cap d'Estat i en què el primer ministre del Marroc és el cap de govern en un sistema multipartidista. El poder executiu és ostentat pel govern del Marroc, presidit pel primer ministre. El poder legislatiu és ostentant pel govern i per les dues cambres del parlament del Marroc: l'Assemblea de Representants i l'Assemblea de Consellers. L'Assemblea de Representants està integrada per 325 membres dels quals 295 s'hi elegeixen per sufragi universal directe en determinades circumscripcions; els altres 30 s'elegeixen de llistes de partit nacionals i només estan integrades per dones. L'Assemblea de Consellers està integrada per 270 consellers elegits per sufragi indirecte a través del Col·legi d'Electors provinents de les col·lectivitats locals i de les Cambres Professionals a nivell de regions, i del Col·legi d'Assalariats a nivell nacional, amb una proporció de 162 escons per a les col·lectivitats locals, 33 escons per a les Cambres d'agricultura, 24 escons per a les Cambres de comerç, indústria i de serveis, 21 escons per a les Cambres d'artesania, 3 escons per a les Cambres de Pesca Marítima i 27 escons per als representants dels assalariats. Els membres de la Cambra de Consellers són elegits per un mandat de 9 anys. La Cambra de Consellers es renova per terços cada tres anys. La renovació d'escons del primer i segon terç es realitza per sorteig. El poder judicial és ostentat per una judicatura independent. L'actual president és Mustafa Oukacha (Agrupament Nacional dels Independents).Partits políticsAlguns partits polítics del Marroc són:
EconomiaD'acord al Banc de Desenvolupament Africà, el Producte interior brut (PIB) del Marroc representa el 7% del PIB del continent africà.[5] El Marroc és la cinquena economia més gran de l'Àfrica; el 2006 el seu PIB era de 125.300 milions de dòlars nord-americans en paritat de poder adquisitiu.[6] L'agricultura encara és la font de treball del 40% de la població marroquí i contribueix al 14,5% del PIB.[6] La indústria contribueix amb el 37,9% del PIB; la indústria més gran és la mineria de fosfats. La segona font d'ingressos més gran són les remeses dels marroquins a l'estranger; la tercera és el turisme. S'estima que 7,5 milions de turistes van visitar el Marroc el 2007.[7] El Marroc ha signat un tractat de lliure comerç amb la Unió Europea que entrà en vigor el 2010, i un tractat d'obertura comercial per als productes industrials amb els Estats Units d'Amèrica, que va entrar en vigor el 2006.LlengüesLa llengua oficial del Marroc és l'àrab estàndard; el dialecte àrab del país es coneix com a àrab marroquí. A prop de 12 milions (o el 40% de la població total), la majoria dels quals viuen en àrees rurals, parlen la llengua berber, que existeix al Marroc en tres dialectes diferents: el tarifit, el tashelhiyt i el tamazight.[13] El francès, que és la segona llengua oficial de facto, s'ensenya universalment i és la llengua principal per al comerç i l'economia; hom en fa ús en l'educació i el govern. S'estima que 20.000 marroquins al nord parlen el castellà com a segona llengua.El SIL Internacional ha llistat un total d'11 llengües, de les que dues estan extintes:[14]
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada